LÍNIES DE RECERCA, DESCRIPCIÓ I PROFESSORAT

L1.) ART, NATURA I ENTORN
L1.1) Paraules clau:
Entorn / Tridimensionalitat / Espai / Paisatge / Volum / Escultura / Arquitectura
L1.2) Plantejament:
Des de la consideració de l'entorn tridimensional com a continent espacial es proposen mirades personalitzades de qualitat creativa. En la relació que s'estableixi amb un entorn, s'afavoreixen renovats plantejaments que generin noves temàtiques i suscitin la recerca de solucions pertinents.
Des de plantejaments tridimensionals (maquetes i projectes escultòrics) reflexionar entorn dels temes proposats i inferir temàtiques i mètodes de recerca. Relacionar les problemàtiques presentades a partir de diverses percepcions nascudes de la praxi artística del doctorand. La metodologia idònia vindrà donada per la cerca de referències tecnològiques i conceptuals per així poder establir discursos correctament ordenats i confrontats en relació amb l'espai-volum tractat.
Es fa necessari conèixer les característiques i qualitats del paisatge, lloc o entorn a analitzar, mitjançant l'observació i l'experiència perceptiva física i directa, així com les interpretacions simbòliques i les espacials. Experimentar amb algunes pràctiques elementals d'intervenció per posteriorment desenvolupar diferents tècniques fonamentals d'ideació, narració, configuració, manipulació, seriació i resentació, aplicables a les imatges que hagin estat proposades.
Quant a la reflexió inherent a la praxi i deslligada del procés creatiu pròpiament dit, pot prendre's consciència del cicle creatiu com a implicació del propi cos en el nucli de l'experiència, potenciant la interrelació entre art i ciència, a partir de paradigmes que generen nous models de pensar i d'estructurar una fenomenologia de la realitat. A través de la utilització de coneixements avançats en les tècniques i els equips de desenvolupament en el mitjà natural, s'adquireixen tècniques d'ideació i de presentació de projectes objectuals o vivencials sostenibles en espais naturals i aplicables també a edicions gràfiques o digitals.
El concepte de recorregut, en el context de l'art contemporani interactua transversalment amb els processos de canvi, cicle, moviment i llum de la naturalesa, i tot això paral·lelament als comportaments artístics contemporanis generadors de paisatge, sempre entès des d'un procés personal de creació. El denominador comú d'aquest procés ho constitueix un sistema no lineal de pensament mitjançant un treball circumscrit a conceptes com la interrelació i la interacció; les paradoxes i els fractals; la casualitat i les formes de l'atzar; l'art acte-generat i les estructures aleatòries; les combinacions numèriques i els jocs de paraules.
Els mecanismes del llenguatge científic que tradueix la complexitat del món a pautes, l'ordre paradoxal i els models ocults de l'imprevisible subjeuen en el treball. Així mateix considerar als mecanismes del llenguatge artístic que treballa amb sistemes de ressonància, art sonor, interferències mitjançant accions poètiques, pròtesis visuals i acústiques, interfícies, sensors corporals, cartografies del moviment, registres d'accions inconsistents i, en general, tot quant fa referència a un art d'intercanvi entre disciplines i llenguatges de diversa procedència.
L1.2) Doctors vinculats:
Dr. Cerdà Ferré, Josep.
Dr. Roy Dolcet, Josep. 
Dr. Gil Sinaga, Fernando (Universidad de Salamanca)
Dr. Valle Martí, Joan A. 
Dr. Fortuny Agramunt, Jaume. 
Dr. Carles Llop Torné, (U.P.C.)

L1.) ARTE, NATURALEZA Y ENTORNO
L1.1) Palabras clave:
Entorno / Tridimensionalidad / Espacio / Volumen / Escultura / Arquitectura / Paisaje
L1.2) Planteamiento:
Desde la consideración del entorno tridimensional como continente espacial se proponen miradas personalizadas de cualidad creativa. En la relación que se establezca con un entorno, se favorecen renovados planteamientos que generen nuevas temáticas y susciten la búsqueda de soluciones pertinentes.
Desde planteamientos tridimensionales (maquetas y proyectos escultóricos) reflexionar en torno a los temas propuestos e inferir temáticas y métodos de investigación. Relacionar las problemáticas presentadas a partir de diversas percepciones nacidas de la praxis artística del doctorando. La metodología idónea vendrá dada por la búsqueda de referencias tecnológicas y conceptuales para así poder establecer discursos correctamente ordenados y confrontados en relación con el espacio-volumen tratado.
Se hace necesario conocer las características y cualidades del paisaje, lugar o entorno a analizar, mediante la observación y la experiencia perceptiva física y directa, así como las interpretaciones simbólicas y las espaciales. Experimentar con algunas prácticas elementales de intervención para posteriormente desarrollar diferentes técnicas fundamentales de ideación, narración, configuración, manipulación, seriación y resentación, aplicables a las imágenes que hayan sido propuestas.
En cuanto a la reflexión inherente a la praxis y deslindada del proceso creativo propiamente dicho, puede tomarse conciencia del ciclo creativo como implicación del propio cuerpo en el núcleo de la experiencia, potenciando la interrelación entre arte y ciencia, a partir de paradigmas que generan nuevos modelos de pensar y de estructurar una fenomenología de la realidad. A través de la utilización de conocimientos avanzados en las técnicas y los equipos de desarrollo en el medio natural, se adquieren técnicas de ideación y de presentación de proyectos objetuales o vivenciales sostenibles en espacios naturales y aplicables también a ediciones gráficas o digitales.
El concepto de recorrido, en el contexto del arte contemporáneo interactúa transversalmente con los procesos de cambio, ciclo, movimiento y luz de la naturaleza, y todo ello paralelamente a los comportamientos artísticos contemporáneos generadores de paisaje, siempre entendido desde un proceso personal de creación. El denominador común de este proceso lo constituye un sistema no lineal de pensamiento mediante un trabajo circunscrito a
conceptos como la interrelación y la interacción; las paradojas y los fractales; la casualidad y las formas del azar; el arte auto-generado y las estructuras aleatorias; las combinaciones numéricas y los juegos de palabras.
Los mecanismos del lenguaje científico que traduce la complejidad del mundo a pautas, el orden paradójico y los modelos ocultos de lo imprevisible subyacen en el trabajo. Asimismo considerar a los mecanismos del lenguaje artístico que trabaja con sistemas de resonancia, arte sonoro, interferencias mediante acciones poéticas, prótesis visuales y acústicas, interfaces, sensores corporales, cartografías del movimiento, registros de acciones inconsistentes y, en general, todo cuanto hace referencia a un arte de intercambio entre disciplinas y lenguajes de diversa procedencia.
L1.2) Doctores vinculados:
Dr. Cerdà Ferré, Josep 
Dr. Planas Rosselló, Miquel
Dr. Mata Benedicto, Josep
Dr. Roy Dolcet, Josep. Titular d'Universitat
Dr. Gil Sinaga, Fernando (Universidad de Salamanca)
Dr. Valle Martí, Joan A.  
Dr. Fortuny Agramunt, Jaume
Dr. Llop Torné, Carles. (U.P.C.)

L2.) CONSERVACIÓ - RESTAURACIÓ

L2.1) Paraules clau:
Realitat / Existència / Creació / Tècniques / Tecnologies / Especulació / Humanitats / Estètica
L2.2) Plantejament:
L'objectiu principal del grup de Recerca Consolidat Conservacio-Restauració del Patrimoni (2014 SGR 459) és l'estudi, la documentació, la caracterització i la identificació dels materials i les tècniques dels béns culturals així com de les patologies que els afecten i dels tractaments de conservació-restauració aplicats al patrimoni.
L1.2) Doctors vinculats:
Dra. Campo Francés, Gemma
Dra. Anna Nualart Torroja
Dra. Ruiz Recasens, Cristina
Dr. Manuel Iglesias Campos
Dra. Marta Oriola Folch

L2.) CONSERVACIÓN - RESTAURACIÓN
L2.1) Palabras clave:
Realidad / Existencia / Creación / Técnicas / Tecnologías / Especulación / Humanidades / Estética
L2.2) Planteamiento:
El principal objetivo del Grupo Consolidado Conservación-Restauración del Patrimonio (2014 SGR 459) es el estudio, la documentación, la caracterización y la identificación de los materiales y las técnicas de los bienes culturales, así como de las patologías que les afectan y de los tratamientos de conservación-restauración aplicados al patrimonio.
L1.2) Doctores vinculados:
Dra. Campo Francés, Gemma
Dra. Ruiz Recasens, Cristina
Dr. Manuel Iglesias Campos
Dra. Anna Nualart Torroja
Dra. Marta Oriola Folch

L3.) REALISMES CONTEMPORANIS: PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES DE LA REALITAT

L3.1) Paraules clau:
Realitat / Realisme / Bidimensión / Presencia / Essència / Pintura / Fotografia / Holografia
L3.2) Plantejament:
En una concepció àmplia de "realisme", veiem que en la contemporaneïtat aquest se situa en un arc que comprèn des de la imatge il·lusionista fins a la vivència física. Aquesta línia de recerca es fonamenta en una clara valoració de la visió com a mètode de coneixement essencial. Es prioritza doncs la força de l'intuïtiu i el sentiment que, mitjançant la pràctica pictòrica i l'experiència directa, ens pot aportar una renovació de la pròpia mirada. La naturalesa, entenent-la com un tot, ens suggereix infinits estímuls per penetrar en la seva poètica, apropant-nos a la seva realitat oculta i revelant-nos claus de la nostra pròpia realitat.
Els professors adscrits a la línia, estan tots ells avalats per la seva intensa dedicació i l'experiència desenvolupada al llarg de més de vint anys d'activitat. Estudiar temàticament i experimentar de forma personalitzada la representació realista contemporània, indagant en els seus plurals enfocaments i abastant des de la representació ficcional fins a la vivència corporal configura el comú del treball. L'estudi dels seus aspectes conceptuals, tècnics i del procés creatiu constitueixen el marc on es desenvolupa l'activitat investigadora paral·lela a la creativa. Les relacions binàries de la representació figurativa, configuren alguns àmbits d'estudi: aparença i l'essència, el rostre i la identitat; el cos i l'espai, l'empatia i la mímesis, per acabar referint-nos a l'apropiació realista. D'aquesta experimentació cap ineludiblement una contextualització històrica, de l'espai i de la creació artística produïda.
Investigar les possibilitats de la fotografia, analògica o digital, del videogràfic; de l'holograma de petit format o el de caràcter espacial, són part afegida de l'estudi i si a totes aquestes tècniques vam sumar les bàsiques, emanades de la pràctica pictòrica haurem consolidat una forma de veure, viure i conèixer el món. Després d'una reconsideració sistemàtica de la tecnologia i metodologia pictòrica, fotogràfica, videogràfica i holográfica, es reflexiona sobre les afinitats i les diferències abans de res el que impliquen per a la construcció d'una obra definida, estilísticament identitària i per tant reflex del seu autor.

L3.2) Doctors vinculats:
Dr. Corbella Llobet, Domènec
Dra. Porta Salvia, Carme
Dra. Quílez Cepero, Natàlia
Dr. Tormo Ballester, Enric
Dr. Vaz-Romero Trueba, Oriol
Dr. Cabezas Gelabert, Lino
Dr. Genovart Herraiz, Adolf
Dr. De Cordoba Benedicto, Jaime
Dr. Quadros Ferreira, Antonio


L3.) REALISMOS CONTEMPORÁNEOS: PRÁCTICAS ARTÍSTICAS DE LA REALIDAD
L3.1) Palabras clave:
Realidad / Realismo / Bidimensión / Presencia / Esencia / Pintura / Fotografía / Holografía
L3.2) Planteamiento:
En una concepción amplia de "realismo", vemos que en la contemporaneidad éste se sitúa en un arco que comprende desde la imagen ilusionista hasta la vivencia física. Esta línea de investigación se fundamenta en una clara valoración de la visión como método de conocimiento esencial. Se prioriza pues la fuerza de lo intuitivo y el sentimiento que, mediante la práctica pictórica y la experiencia directa, nos puede aportar una renovación de la propia mirada. La naturaleza, entendiéndola como un todo, nos sugiere infinitos estímulos para penetrar en su poética, acercándonos a su realidad oculta y revelándonos claves de nuestra propia realidad.
Los profesores adscritos a la línea, están todos ellos avalados por su intensa dedicación y la experiencia desarrollada a lo largo de más de veinte años de actividad. Estudiar temáticamente y experimentar de forma personalizada la representación realista contemporánea, indagando en sus plurales enfoques y abarcando desde la representación ficcional hasta la vivencia corporal configura el común del trabajo. El estudio de sus aspectos conceptuales, técnicos y del proceso creativo constituyen el marco donde se desarrolla la actividad investigadora paralela a la creativa. Las relaciones binarias
de la representación figurativa, configuran algunos ámbitos de estudio: apariencia y la esencia, el rostro y la identidad; el cuerpo y el espacio, la empatía y la mímesis, para acabar refiriéndonos a la apropiación realista. De esta experimentación cabe ineludiblemente una contextualización histórica, del espacio y de la creación artística producida.
Investigar las posibilidades de la fotografía, analógica o digital, de lo videográfico; del holograma de pequeño formato o el de carácter espacial, son parte añadida del estudio y si a todas estas técnicas sumamos las básicas, emanadas de la práctica pictórica habremos consolidado una forma de ver, vivir y conocer el mundo. Tras una reconsideración sistemática de la tecnología y metodología pictórica, fotográfica, videográfica y holográfica, se reflexiona sobre las afinidades y las diferencias ante todo lo que implican para la construcción de una obra definida, estilísticamente identitaria y por lo tanto reflejo de su autor.
L3.2) Doctores vinculados:
Dr. Corbella Llobet, Domènec
Dra. Porta Salvia, Carme
Dra. Quílez Cepero, Natàlia
Dr. Tormo Ballester, Enric
Dr. Vaz-Romero Trueba, Oriol
Dr. Cabezas Gelabert, Lino
Dra. Crespo Martín, Bibiana
Dr. Genovart Herraiz, Adolf
Dr. de Cordoba Benedicto, Jaime
Dr. Quadros Ferreira, Antonio